Com vivien a l'edat mitjana

 1.- AL CAMP:


-Com vivien els pagesos:

Els pagesos vivien en petits pobles o granges, dins la propietat d'un senyor. Vivien miserablement en cabanes d'una sola habitació que sovint compartien amb el bestiar. Treballaven durament la terra desde que sortia el sol fins a la posta.

Hi havien 2 grups de pagesos:

-Els aloers, que treballaven un troç de terra del seu senyor i eren lliures, encara que havien de pagar uns diners cada any(cens). També havien de pagar per poder utilitzar el molí o el forn del senyor.

-Els serfs, que no podien abandonar la terra on vivien sense el permís del senyor i no eren lliures. Treballaven les terres del senyor sense cobrar.

Els pagesos depenien del senyor que era el propietari(amo) de la terra on vivien. El senyor els protegia a canvi de diners o a canvi de que treballessin la terra gratuïtament.

Homes i dones, vells i nens participaven en les tasques agrícoles. Els homes feien les feines més dures del camp(llauraven, segaven, esporgaven, tallaven arbres); i les dones, a més de fer la feina de casa, ajudaven a l'hora de segar i de veremar, tenien cura de l'hor i de l'aviram.

La majoria de conreus eren de secà(blat, ordi, sègol i civada) i llagums (mongetes, cigrons, llenties).

Aquest productes constituïen la base de l'alimentació. També es cultivava la vinya i l'olivera, juntament amb alguns fruiters(pomers, nogueres, cierers, figuera), A la vora dels rierols es conreaven alls, sebes i altres hortalisses.La ramaderia era un bon complement de l'agricultura. Els bens a més proporcionaven llana, matèria primera per elaborar els vestits. La feina de filar(obtenir fil de la llana del be) era realitzada sobretot per les dones. Per les imatges de l'època podem deduïr que les dones també tenien cura de casa i compartien amb els homes algunes feines dures del camp.

- Com vivien els eclesiàstics:

En l'edat mitjana, molts dels monestirs també servien com a granges, casa d'hostes, centres d'aprenentatge i fins com a hospitals, casi sempre davall les regles benedictines. Van ser, juntament amb les catedrals, els grans centres de cultura ambescoles i biblioteques importants.
Més tard van aparéixer altres ordes que van establir regles inclús més rígides, com els cartoixans o els cistercencs.
En la segona dècada del segle XIII es van crear dos noves ordes: els franciscans (1210), que es guiaven per les ensenyances de sant Francesc d'Assís; i els dominics (1216) seguidors de sant Domènec. Els franciscans professaven la pobresa i l'ajuda als semblants; mentre que els dominics combatien l'heretgia càtara. Ambdós eren coneguts com "frares".

Després de la Reforma Protestant, molts monjos van abandonar els monestirs per a seguir la doctrina de Luter. Després, durant les guerres de religió, molts monestirs van ser saquejats i destruïts.

Més tard es van crear noves ordes, com la Companyia de Jesús, els membres de la qual eren coneguts com jesuïtes i dedicaven la seua vida a les missions i predicar per tot el món, especialment en les noves terres descobertes a l'oest d'Europa, on es van fundar molts i importants monestirs.

L'Orde de Sant Benet, més conegut sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Els seus monjos, coneguts com a benedictins, benets o monjos negres, posposen el seu nom les sigles O.S.B.

-Com vivien els nobles:

Encara que els castells van proliferar durant l'edat mitjana, el castell no només complia funcions purament castrenses, sinó que servia també de residència als senyors de la noblesa i als propis reis, arribant amb el temps a ser un autèntic palau fortificat .

En el seu temps lliure els Nobles es dedicaven a la guerra, anaven a caçar, celebraven justes..Ho feien per diversió, però a més a més per estar en forma.

Les racions alimentàries solen ser elevades, especialment en gran quantitat de carn consumida (uns 100 quilos per habitant i any) ide vi (un litre diari).
La taula de la noblesa espanyola d'aquesta època es caracteritzava per la quantitat, però no per la qualitat, ni tampoc per lavarietat. Segons escriu Braudel: "En el millor dels casos, es tractava d'un luxe per tragones. El tret dominant de la taula dels rics,era el malbaratament de carn"

2.- A LA CIUTAT

 Les classes socials es dividien en 2 tipus: els privilegiats, i els no privilegiats.

Dins del primer grup, s'incluien: els reis, els noble i el clero. I en el segon grup hi havien els vasalls i els pagesos.

El primer grup tenia tots els drets i no tenien que pagar impostos i el segon grup no tenia cap dret i tenien que pagar impostos.

Un dels tòpics més arrelats de l'edat mitjana és que el comerç va desaparèixer totalment. Res més lluny de la realitat. Si bé és cert que l'activitat comercial va disminuir, sobretot la internacional de productes de poc valor afegit, ni de bon tros va desaparèixer. El que passava era que, en gran mesura, les rutes comercials no estaven en mans cristianes, sinó musulmanes. El comerç va seguir sent important, en productes no ubics, com la sal o els metalls, i els articles de luxe, d'alt valor afegit. El comerç a llarga distància està obert, però és escàs. Aquest comerç s'organitza al voltant de dos eixos fonamentals: la Mediterrània i el Bàltic i interior del continent. Després de les onades de les invasions el comerç es recupera, en els segles VI i VII. És l'època d'esplendor de Bizanci.A partir del segle X el comerç torna a tenir un auge important.

 Els encarregats de curarels habitants de l'Edat Mitjana eran:

-Els curanders: curaven les hèrnies ,ronyons i mal d'ulls

-Els eixarmadors: encaixaven els ossos dislocats i reduïen les fractures

-Els apotecaris: preparaven les medicines per curar la persona en mal estat

-Els metges més rics: els metges més rics treballaven pel rei en cas de patir un accident, malaltia o qualsevol cosa.

Les malalties més habituals en l'Edat Mitjana eren les epidèmies.

Una que va arribar entre l'any 1347-1350 i va acabar am molta gent va ser La Pesta Negra